Pluja d'estels: Premi Josep Pla 2020: 259 (L'ANCORA)

<p>Un grup d’amics. Una casa davant del mar. Una pluja d’estels i un passat per resoldre.<br /><br /></p><br/><p>Un grup d’amics es reuneixen cinc anys després d’un tràgic accident en una casa al Cap de Creus, un lloc idíl·lic de cara al mar, amb l’excusa de contemplar una pluja d’estels.</p><br/><p> </p><br/><p>Durant la trobada, es diverteixen i comparteixen confidències, però també afloren gelosies, una antiga història d’amor i el sentiment constant que els produeix un fet del passat encara sense resoldre.</p><br/><p> </p><br/><p>Cap d’ells s’imagina com acabarà la nit. Una nit que els té reservada una darrera sorpresa.</p><br/><p> </p><br/><p>«No podia assegurar si era aquí perquè el Nis l’hi havia demanat o perquè ella mateixa s’hi havia deixat arrossegar. El cas és que havia vingut. Feia dues setmanes. Amb dues maletes i un futur incert, seguint els passos de l’home que l’havia seduïda. “Allà serem feliços, Olívia, estarem bé. Tu confia en mi”, li havia repetit el Nis a cau d’ore