La desobediència civil: 22 (Quadrivium)

<p>Per a <strong>Henry David Thoreau </strong>(1817-1862) és una evidència que hi ha lleis que són injustes. ¿No és l&apos;esclavitud perfectament legal en determinats llocs i moments? Sovint es planteja, doncs, un conflicte entre llei i consciència: ¿estem obligats a obeir sempre la llei?, ¿hem de continuar obeint-la, en contra de la nostra consciència, a l&apos;espera que sigui reformada d&apos;acord amb els procediments previstos? Aquesta via raonable podria ser la idònia sempre que el govern estigués disposat a «anticipar i oferir reformes». Però ¿i quan no és així? ¿No és aleshores legítima la transgressió immediata de les lleis, almenys si és per mitjans pacífics?</p><br/><p>Aquesta és una de les reflexions que el lector trobarà a <strong>"La desobediència civil"</strong>(1849), obra d&apos;un activista, que a la vegada és escriptor i filòsof. Aquesta edició posa en les seves mans l&apos;escrit rotund i apassionat que ha tingut un impacte polític i moral decisiu en figures com To