El crític com a artista | Oscar Wilde, Pau Cañigueral Batllosera, Salvador Oliva

<p>A principis dels anys 90 del segle XIX, <strong>Oscar Wilde</strong>es va dedicar a construir el seu pensament estètic en una sèrie de textos publicats en diverses revistes de l’època. D’entre aquests assaigs, destaca<strong>"</strong><strong>El crític com a artista"</strong> (1891), escrit en forma de diàleg, que reuneix tant un innegable valor literari com rigor i profunditat filosòfics. Partint de la Poètica d’Aristòtil però alhora en consonància amb la intel·ligent ironia de les seves obres més conegudes, Wilde recrea una conversa extraordinària entre dos personatges, Gilbert i Ernest, que despleguen alguns dels temes centrals de l’ideari estètic de Wilde, com ara el debat sobre els límits entre l’art i la crítica o l’ociositat i la contemplació com a requisits previs al cultiu artístic. Tal com faria en altres textos contemporanis, com ara <strong>"</strong><strong>La decadència de la mentida"</strong> a l’hora de tractar la relació entre vida i art, a <strong>"</strong><strong